REFLEXIÓ PERSONAL
EXPERIÈNCIES
A casa, dins d’un calaix hi ha un títol que diu que sóc arquitecta i la veritat és que molts anys de formació i reflexió en qüestions lligades a l’espai, m’han imprès una manera de pensar com a tal. Però amb la mateixa intensitat sóc (i em sent) dona i ciutadana i, amb aquesta identitat plural que cadascú som, he fixat els meus interessos en temes de gènere, arquitectura tradicional, urbanisme i paisatge, junt amb les meues companyes de TALP [Territori, Arquitectura i Laboratori de Paisatge] (www.talp.es)
Sóc una persona activa en associacions ciutadanes, i des de que estava estudiant vaig organitzar tallers, cursos i jornades apostant per la convivència de l’arquitectura amb altres disciplines o perspectives, i sempre tenint en compte la ciutadania com ingredient indispensable de la ciutat. [“La casa sin género” (impartit per Zaida Muxi i Col·lectiu Punt6); “Compartir la Ciudad” (Isabela Velázquez); “Arquitectura y Violencia” (Cecilio Sánchez-Robles i Carlos Barberá); “Barreras Urbanas” (Carles Dolç, Carlos Lacalle, Trini Simó, Fernando Calduch i altres) o “Taller per a l’inventari de l’arquitectura de terra en Skoura” (Vicent Soriano)].
Des de fa anys col·labore, en temes d’ordenació del territori i paisatge, amb el Servei d’Infraestructura Verda i Paisatge de l’administració autonòmica i, actualment, allò que més em plena és l’estudi de les característiques paisatgístiques, urbanes, constructives i tipològiques dels llavadors públics al País Valencià, des d’una perspectiva de gènere. No seré un tant etnògrafa?
​
​
Entenc el paisatge com un ens viu, plural i divers que, a més de les escenes urbanes configurades per façanes, paviments o construccions, manifesta la nostra experiència i el nostre pas per la ciutat.
​
La identitat de cada lloc depén de molts factors relacionats entre ells segons una lógica territorial (fisiografia, clima, arquitectura tradicional, patrimoni, etc.) i d’altres qüestions més espontànies, i variables, que podrien ser fruit de l’activitat comercial o d’eixe graffiti que algú ha fet en la persiana o, per què no?, de la roba estesa i altres quefers diaris o de criatures que juguen a un sambori dibuixat amb guix en el carrer… Un paisatge qüotidià que, per cert, m’agradaria que estiguera relacionat en l’entorn on s’asenten les nostres ciutats.
Paisatge
ROSA PARDO I MARIN. Arquitecta
Paisatge
LLUÏSA CERVERÓ TATAY. Arquitecta
Ja van 10 anys exercint i sentint que em queda molt per aprendre.
​
Al llarg d'aquesta trajectòria professional, col·labore amb l'Administració Autonòmica en les àrees d'urbanisme, ordenació del territori i paisatge. Com a tècnic, elabore cartografia per mitjà de programes SIG, i realitze informes tècnics referents als diferents instruments de paisatge (Estudis de Paisatge i Estudis d'Integració Paisatgística) que acompanyen als instruments de planejament i altres projectes.
He col·laborat també en l'elaboració de guies per a la redacció d'instruments de paisatge, plans d'acció territorial i procediments de participació ciutadana.
​
Actualment forme part d'Estudi TALP, un equip pluridisciplinari dedicat a treballs d'ordenació del territori i el seu paisatge, així com al disseny i execució d'arquitectura.
​
​
​
Des dels meus estudis en l'Escola d'Arquitectura de València, m'he vist involucrada en la problemàtica de distints barris de València, a més del meu, Carme, Russafa, Natzaret, Patraix. A partir de treballs acadèmics o a través de voluntariats en què he tingut l'oportunitat de participar, la meua inquietud sempre ha sigut la millora de la vida quotidiana d'eixos àmbits en què "treballava".
Considere el paisatge urbà aquell que arreplega tots els aspectes que caracteritzen la urbe (vies de comunicació, edificacions, zones verdes, habitants, etc.) però a més a més, han de tindre's en compte en este compendi les necessitats dels ciutadans que habiten aquest paisatge (mobilitat, seguretat, activitat econòmica, etc), així com l'evolució al llarg del temps d'aquestes necessitats. Per això, pense que es fa imprescindible, a més d'un bon criteri tècnic, la participació pública a l'hora de crear ciutat.
​
Potser perquè l'àmbit professional autonòmic m'ha portat a analitzar el paisatge d'una àmplia extensió de terreny, trobe fascinant l'observació del paisatge a través de les distintes escales, evidenciant com els elements que conformen el territori (topografia, hidrografia, vegetació, etc) donen pas a la intervenció de l'ésser humà (desenvolupaments urbans, localització d'activitats, etc) i generen nous paisatges en l'escala urbana, fins a arribar a l'escala domèstica i de detall del projecte d'arquitectura; això, al meu entendre, emfatitza la importància de l'anàlisi de l'entorn a l'hora de comprendre amb èxit un projecte en un àmbit acotat.
EXPERIÈNCIES
REFLEXIÓ PERSONAL